per què una carpeta d'aprenentatge? per què una pàgina web? justificació
Per dur a terme un seguiment d'aquesta assignatura he elaborat una carpeta d'aprenentatge per dos motius principals:
- Ha estat l'exercici d'avaluació escollit per la professora.
- Defensar l’ús d’aquesta eina per la seva gran utilitat. La carpeta d’aprenentatge consisteix en una recopilació i selecció d’activitats, treballs, objectes, documents, etc., que un estudiant pot fer durant el recorregut pels seus estudis, per un curs o per una assignatura i que sempre va acompanyada d’una presentació i reflexió sobre allò que l’estudiant aporta i com el fet de fer la selecció i desenvolupar-la l’ha ajudat en l’aprenentatge. He ressaltat la paraula reflexió donat que és aquesta l’evidència d’aprenentatge més significativa, al meu parer, en front a tot tipus d’adquisició d’informació. Tots podem retenir informació mitjançant la memorització, tots podem respondre a preguntes mitjançant la comparació, etc. però és la reflexió que fem sobre uns coneixements adquirits (combinats amb uns ja existents) el que fa que podem demostrar que hem assimilat els mateixos. No només al nostre avaluador, sinó a nosaltres mateixos donat que està comprovat que quan una persona raona una teoria aprèn de les seves pròpies lliçons. De fet, quan preparem un examen raonem sobre el que estem treballant i això fa que aprenguem, tot i que després no traiem la millor nota per falta de memòria; a més, una bona forma d’estudiar és fer-ho en grup i no és pel fet de que escoltem els seus raonaments, que també, sinó que perquè, al raonar-los a ells, aprenem (reiterant el que ja he dit anteriorment). És per aquest motiu que defenso la carpeta d’aprenentatge com a metodologia d’avaluació i com a mètode d’aprenentatge: una eina 100% autodidacte (en quant a reflexió). Afegiré una darrera cosa: la “gràcia” d’aquest instrument és que es realitzi de manera continuada, aprofitant els petits detalls del dia a dia (com si d’un diari es tractés). No funcionarà tant si es deixa pel darrer moment.
Per presentar el meu treball he decidit crear una pàgina web. Sé que s'havia d'escollir un tema que fos creatiu i sóc molt conscient de que una pàgina web, a l'any 2013, no és una eina creativa (en quant a originalitat; en quant a flexibilitat, fluïdesa i elaboració, sí que ho és). Tot això, però té un motiu i una estratègia al darrera. He escollit una pàgina web donada la seva facilitat per compartir amb altres persones i per rebre informació de manera retroactiva. Considero que els treballs d'avui dia haurien de ser entregats en formats online (web, blog, etc.) perquè, d'aquesta manera, aquests puguin ser visitats per tots els usuaris de la xarxa, d'arreu del món. Respecte a la creativitat, no la deixaré pas enrere. He decidit emprar-la dins de la carpeta, és a dir, no hauré fet una presentació creativa, però m'asseguraré de que alguns dels seus continguts sí que ho siguin aportant, sempre, un estil personal. Això ho faig per combatre un "ús simbòlic" de la creativitat: emprar una presentació creativa, "de cara a la galeria", però després trobar-se amb uns continguts tradicionals.
Aquesta és la justificació del meu treball.
Resalti informació important o anuncis de text como aquest.
METODOLOGIA D'AQUEST TREBALL
Aquesta carpeta està dividida en diversos apartats. A cada apartat, presentaré breument el contingut del tema en qüestió i, a continuació, faré la meva reflexió (impressions que m'ha aportat, què en penso, què m'ha agradat, què pot millorar, relació amb altres temes i qüestions que conec, etc.). Intentaré que tots els continguts estiguin estructurats de manera ordenada i, d'aquesta forma, fer que la lectura d'aquest treball sigui el màxim d'organitzada possible.
què és per mi l'orientació?
Per trencar el gel, a continuació explicaré què és per mi l'orientació, seguit d'un breu resum històric sobre aquest mateix terme.
L’orientació existeix des que van esdevenir els grups entre persones. Al llarg de la història sempre han existit persones dotades d’uns coneixements molt importants que empraven per poder aconsellar als seus companys. Aquestes persones els assessoraven, els orientaven en la seva vida i davant dels possibles conflictes que hi podien trobar. Rebien diversos noms, segons la societat: savis a l’antiga Grècia; xamans a les tribus més primitives; sacerdots dins els grups religiosos… tots ells duien a terme una tasca orientativa, entre d’altres. Això és una gran evidència de que les societats necessiten l’existència d’aquests orientadors, en les seves diverses variants: parlar sobre l’amor, sobre la família, sobre l’amistat, sobre el treball… amb els anys, la societat va anar avançant fins que va arribar el moment en que va ser necessària la professionalització d’aquestes persones. Aquí és quan neixen els orientadors professionals.
El savi Sócrates poc abans de la seva mort. Aquest personatge va ser i és considerat un dels majors savis d'occident (comparat per Confucio, a orient). Va esdevenir un gran mestre i orientador dels seus alumnes i tot el seu entorn.
Tot i que no existeix una data concreta d’aquest esdeveniment, diversos autors ubiquen el naixement de l’orientació com activitat formal a finals del segle XIX i començaments del segle XX. Distingim dues etapes successives (Valcarce Fernández, 2010):
- Etapa Precientífica: l’orientació professional com activitat informal.
- Des de l’Antiguitat fins a la Renaixença: Període Ideològic: l’orientació condicionada pels vells, xamans, la família, l’estat (com hem dit anteriorment)… formes d’ajuda vivencials i intuïtives.
- Des de la Renaixença fins al segle XIX: Període Empirista: l’orientació es basa en bases filosòfiques i científiques i es produeixen canvis importants sobre la concepció de l’home. Aquí es comença a tenir en compte l’elecció vocacional. Aquí és on surgeixen els precursos de l’orientació professional:
- Paracelso (primera referència al perfil del treballador en relació al lloc de feina).
- Rodríguez Sánchez de Arévalo: Primera referència als aspectes motivacionals i vocacionals.
- Lluís Vives: Primera referència sobre el significat del comportament
- Esdeveniments significatius que van afavorir la transcendència van ser la preocupació per les tècniques i recerca de mà d’obra especialitzada; la Revolució Francesa estableix la igualtat d’oportunitats i l’accés a través de l’educació (i aquesta afavorirà l’existència d’una vocació); la Revolució Industrial, etapa en la qual, donada la supressió de molts llocs de feina, afavoreix el sorgiment de l’Orientació Professional (necessària per adjudicar llocs de feina als desemparats).
- Etapa científica: l’orientació professional com activitat formal.
- Es creu que la primera persona que va parlar sobre Orientació Professional va ser Parsons en els informes: Oficina d’Educació Vocacional (1908) i en l’obra Choosing a Vocation (1909).
- L’Orientació Professional va ser institucionalitzada durant la 1ra Guerra Mundial (finals del segle XIX) degut a la falta de feina d’algunes persones i la falta de persones en algunes feines.
- Per acabar, podem relacionar els orígens de l’Orientació Professional amb els condicionaments socials, econòmics, científics i ideològics de l’època, sorgint aquesta en altres àmbits d’actuació fins a la seva incorporació en les institucions educatives.
Aquest breu resum històric evidencia que l'orientació professional no neix ara, sinó que està recolzada per diversos esdeveniments històrics i teories científiques. Acabar dient que, en moments on el mercat laboral queda desequilibrat, l'orientació professional agafa molt de pes i responsabilitat. No obstant, aquesta responsabilitat és constant, donat que aquesta disciplina s'encarrega, entre moltes altres, de prevenir aquests esdeveniments.