Tema 4: Teories psicològiques de l'orientació professional

Com totes les disciplines, ens basem en bases teòriques científicament aprovades. L'orientació professiona té diversos enfocaments o perspectives que la recolzen. Són els següents:

1. Enfocaments no psicològics: al deslligar-se de teories cognitives (centrades en l'individu), aquestes es basen en tots aquells factors del context, externs a ell. Aquests són molt difícils de controlar, donat que són diversos i no es pot treballar sobre els mateixos (a diferència de l'individu). Així doncs, l'elecció professional del subjecte es guia per factors externs a ell. L'elecció vocacional pot venir donada per factors causals, perquè "s'ha donat la situació"; sociològics, com és el cas dels negocis familiars que van de fill a fill; econòmics, basats en el sou o altres compensacions (cotxe, habitatge, etc.). Jo haig de criticar aquests enfocaments. Em sap molt de greu, però no comparteixo, en absolut, que una vocació vingui donada per un factor econòmic. D'acord que si tinc en compte la teoria sabré que la definició de vocació és del tot compatible amb que la causa sigui un factor econòmic, però sempre he pensat que les persones que estan en una feina pel sou no duen a terme les seves funcions amb professionalitat (hi ha excepcions) perquè en el moment en que aquest factor no hi sigui, no farà res. Per exemple, un mestre que no cobra. Suposem que la seva vocació ve donada per factors econòmics, què farà? Deixarà desamparats a tots els seus alumnrd tenint en compte el que això suposa? Un mestre amb una vocació basada en la seva professionalitat reivindicarà el seu sou d'altres maneres, però no deixarà desamparats als seus alumnes. 
2. Enfocaments psicològics: Aquest enfocament és contrari a l'anterior. La vocació ve donada per factorns interns a l'individu, per tant, són més controlables. Trobem dos subenfocaments.

• Elecció com un esdeveniment puntual: La decisió ve donada per un sol esdeveniment. Hi trobem l'enfocament de trets de personalitat, el qual determina la professió seguin uns criteris basats en la personalitat del subjecte i l'enfocament psicodinàmic, el qual es basa en la motivació que aquest subjecte té vers a la professió. Considero que són dos criteris molt comuns, donat que són moltes les persones que agafen feines relacionades amb la seva personalitat (les persones més extravertides s'estimen més treballar de cara al públic, per exemple) i n'hi ha d'altres que les trien en relació a allò que els agrada (viure de la música, per exemple, vida que no dóna per molts diners, però que és triada per la motivació existent). 
• Elecció com un procés al llarg d'una sèrie d'etapes: La decisió ve donada després de fer un plantejament on hi intervé la maduresa, la cognició, la planificació, la lògica, etc. No es tria una professió, simplement perquè agrada, es tenen en compte altres factors (també personals). Trobem dos enfocaments: l'enfocament evolutiu de Ginzberg, el qual va lligat amb el que a molts els hi ha passat durant la carrera (tenir una idea i, mitjançant els estudis, pensar en si realment és per nosaltres i cercar altres branques més realistes i adaptades a nosaltres) i l'enfocament de presa de decisions, el qual determina l'elecció professional mitjançant un procés cognitiu constant (anar prenent decisions). 

            3. Enfocament integral: Aquest enfocament és aquell que combina els dos anteriors. 

Després de treballar els tres enfocaments, jo crec que el que té més pes és l'enfocament integral. No ho dic basant-me en cap estudi, però si una cosa sé és que és molt difícil que una cosa vingui donada per un sol factor (només per l'individu o només per l'entorn). Jo crec que tot compta, en major o menor proporció, i això és el que ens influeix a l'hora de triar la nostra professió.