Tema 1: L'orientació professional

En aquest primer tema podem trobar una introducció de que és la paraula clau d’aquesta assignatura. Aquest tema esdevé la medul·la espinal de l’assignatura, la qual s’anirà estructurant al voltant d’aquest com si d’una columna vertebral es tractés.

Comencem definint què és l’orientació. Aquest terme jo l’he especificat a la introducció d’aquesta carpeta a nivell general. Pel que fa a l’orientació professional dins de l’àmbit de la Psicopedagogia, per mi l’orientació és el procés de guia a un alumne (o usuari en el cas que sigui un organisme no educatiu) en la presa de les seves decisions. Quan dic guiar, vull dir assessorar. Hem de detectar les seves necessitats, capacitats, vocacions… i ajudar-lo en la presa de les seves pròpies decisions. No podem, mai, dir-li el què ha de fer, ni tan sols aconsellar perquè estaríem trencant l’essència d’aquesta disciplina.

Orientació durant la infància i l’adolescència? No. Tot i que jo faig nombroses referències a l’àmbit educatiu, perquè és l’àmbit en el qual vull especialitzar-me, ha de quedar ben clar que l’orientació és un procés de guia durant tot el cicle vital. Amb això entenem que l’orientació és per a tots i durant tota la vida. Això és una afirmació que a vegades xoca amb algunes persones perquè creuen que a certes edats ja no poden redirigir la seva vida professional. Això és un mite que s’ha de destruir.

Avançant pel temari, trobem unes dades històriques que parlen sobre on va néixer l’orientació (EEUU). Aquí veiem que es va iniciar seguint les premisses bàsiques: coneixement d’un mateix, coneixement del món la boral i presa de decisions i planificació. Com a línies generals, hi estic molt d’acord. L’orientació ha de facilitar a les persones a conèixer-se a si mateixes: les seves capacitats, els seus punts forts, les seves limitacions… donat que són moltes les persones que no les coneixen ni saben com ho han de fer. El coneixement del món laboral també el trobo un punt molt interessant i és el que considero més de caire informatiu (el primer el considero més d’assessorament personal). En aquest punt les persones poden ser conscients de les diverses ofertes de feina existents i quines d’aquestes poden ser més afins amb els interessos de cada usuari. Facilitar la presa de decisions i la planificació és un recurs, purament orientatiu, que ajuda a moltes persones a organitzar les seves preferències des d’una perspectiva professional. Aquest punt també el trobo de vital importància, donat que es demostra que no només et mostren el món laboral existent, sinó que també t’ensenyen a com abordar-lo.  Amb això podem destacar que l’orientació es basa en l’individu i en el seu context.

L’orientació professional és un procés que veu als seus usuaris com a estudiants i treballadors potencials amb les mateixes oportunitats. Això m’agrada molt, donat que afavoreix la igualtat entre tots els ciutadans, mirant les seves potencialitats i deixant de banda estereotips. Això és un gran avanç a nivell social donat que, al segle XXI, comptem amb una diversitat social que ha de ser acceptada i aconseguir una vida harmoniosa entre tots i totes. Aquest mateix fet, afavoreix la inserció de la dona al món laboral, la qual, tot i que fa anys que hi és, encara pateix múltiples discriminacions.  

A continuació parlaré sobre els diversos autors i els seus models (m'he servit, entre altres, del document penjat a Campus Extens sobre els diversos models):

Parker: a l’any 1968  (Parras Laguna, Madrigal Martínez, Redondo Duarte, Vale Vasconcelos, & Navarro Asencio, 2008), aquest autor va servir del tipus de relació orientador-orientat, basant-se en les actituds i l’estil de l’orientador per distingir entre models d’orientació directiva i no directiva. La diferència és molt simple, a l’orientació directiva és l’orientador qui guia tot el procés d’orientació (això es duu a terme en situacions en les que, per exemple, l’usuari no té gaire iniciativa degut a no tenir gaires preferències) i, en la no directiva, al contrari; és l’usuari qui dirigeix el seu procés d’orientació i l’orientador l’assessora (Monereo, 1985). A més, aquest autor també parla sobre els enfocaments existencialistes i conductistes. Això és una metodologia pròpia de la teràpia personal que consisteix en adoptar una d’aquestes perspectives durant les sessions d’assessorament. La teoria d’aquest autor no em crida gaire l’atenció donat que ho considero una cosa prou lògica. És molt normal que, segons l’actitud de cada persona es dugui a terme una metodologia o un altre (igual que passa amb tot el món del lideratge).

Álvarez Rojo i Bisquerra. He decidit unir aquests dos autors donat que es basen en el mateix, amb la diferència de que l’estructura d’aplicació és diferent (Bisquerra l’enfoca d’una manera més jeràrquica i n’afegeix un parell més). Els diversos models que aquests autors presentats, a l’any 1997, són:

• Model clínic. Aquest model és el model base. És un model basat en la intervenció directa amb l’usuari amb l’objectiu de fer una teràpia a nivell, entre altres, de desenvolupament personal.
• Model de serveis. Aquest model es basa en el tipus d’institució en la qual es duu a terme l’orientació. Així doncs, segons la filosofia i els serveis d’aquesta organització (privada/pública, per exemple), es durà un tipus d’orientació o un altre. De totes formes, és un model aplicat a donar un servei a la població amb l’objectiu de preveure i actuar sobre possibles situacions de risc (com l’exclusió sociocultural, per exemple). Aquest model és necessari en la societat i, més encara, en la societat actual.  
• Model de programes. Aquest model, compensatori de l’anterior, radica en satisfer les necessitats detectades en l’usuari. Per poder satisfer aquestes necessitats, es duu a terme un complex procés d’anàlisi amb l’objectiu de poder intervenir a gran escala: des d’una prevenció fins a l’avaluació de tot el procés, passant per una intervenció centrada en el subjecte i el seu context. A més, trobem tota una xarxa de treball cooperatiu. Si tenim en compte els avantatges de realitzar un anàlisi de les necessitats existents abans d’una intervenció (per raons que semblen lògiques), podem veure com aquest esdevé molt important.
• Model de consulta. Aquest model exigeix un treball col·laboratiu de diversos professionals per tal de poder donar la millor resposta al subjecte en qüestió. Aquest és un model molt utilitzat dins l’àmbit educatiu, on l’orientador es coordina amb les famílies, organismes externs al centre, professorat… amb l’objectiu de poder orientar a un alumne. Així doncs, podem veure que la “consulta”, paraula clau d’aquest model és l’eina de treball i d’obtenció d’informació de l’orientador. Aquest model és ideal per dur a terme processos de diagnòstic amb la finalitat d’enfocar-los cap a una prevenció.
• Model tecnològic. Aquest model, molt lligat a l’era tecnològica, és aquell que fa un ús de les noves tecnologies. En poques paraules, el que es pretén és que l’orientador delegui part de les seves funcions (donar informació sobre el context laboral, per exemple) als diversos mitjans tecnològics existents (pàgines web) i, d’aquesta manera, tingui més temps per centrar-se en allò que només ell pot fer: assessorament personal. Aquest model m’agrada molt. Tot i que és una evidència de la destrucció massiva de professions (o part d’aquestes), per part de les màquines, ens permet centrar-nos en aquells aspectes més humans que només nosaltres podem fer i no dedicar un temps a unes feines que poden fer els ordinadors. A més, estem afavorint l’autonomia i la competència d’aprendre a aprendre, als diversos usuaris.
• Model psicopedagògic. Aquest model està centrat a les necessitats especials de recolzament que hagin de menester els diversos usuaris. Aquest model és molt present als Departaments d’Orientació dels centres de secundària.

Com es pot observar, l’orientació, tal i com nosaltres la coneixem a dia d’avui, està formada per diverses pinzellades dels diversos models que existeixen (amb més presència d’un que d’un altre, segons el cas).

En aquest tema podem trobar interrogants com la diferència entre orientació professional i orientació laboral, així com l’anàlisi de diverses organitzacions online. Tot això ho situaré dins de l’apartat de treballs en grup, exposicions, etc. segons on va ser desenvolupat cada apartat dins de les classes. De la mateixa manera, hi ha diversos continguts teòrics que no comento aquí perquè me’ls reservo per altres apartats més adients (per exemple, tot el que és referent a l’orientació dels alumnes a secundària, ho posaré en l’apartat: “Relació amb l’àmbit professional educatiu”). I moltes altres idees que em sorgeixen en relació al tema, les quals seran comentades a l’apartat “Altres”.