Orientació i discapacitats

Les persones amb discapacitat sempre han tingut més dificultats que la resta per accedir a un lloc de treball. Parlo amb persones amb discapacitats físiques i cognitives. Persones a les que se les limita per creences basades en constructes que no els permeten crèixer professionalment i personalment. Per quina raó una persona amb una discapacitat psíquica lleugera no pot aspirar a un lloc de treball on s'hagin de prendre decisions importants quan hi ha evidències de què això és possible? www.compromisorse.com/acciones-rse/2013/04/19/pablo-pineda-el-primer-licenciado-europeo-con-sindrome-de-down-comparte-su-historia/. Per quina raó una persona amb una discapacitat física concreta no pot obtar a una feina en la que, amb recursos compensatius, podria dur a terme?

Tot això és una qüestió que m'indigna donat que la societat és massa elitista. Són moltes les empreses que només contracten a empleats amb discapacitat perquè en treuen un benefici econòmic. I què hi ha del benefici de lluitar per un món millor? El benefici de lluitar pel benestar del personal i el seu lloc a la societat? Tot això és possible si deixem de pensar de manera convergent. 

Considero que l'orientació professional és una via molt idònea per aconseguir aquest objectiu. La manera? Assessorar a les persones amb aquestes característiques perquè s'ho creguin i ho defensin (i no tinguin opinions nocives sobre elles mateixes) i a la vegada, fer campanyes per tal de que la societat també ho defensi. El problema radica en la creença de que aquest col·lectiu no pot oferir uns serveis mínims en comparació a la resta. Això és perquè vivim immersos en un paradigma erroni, donat que a dia d'avui disposem dels recursos necessaris per satisfer moltes necessitats i compensar qualsevol tipus de limitació. Només cal creure-hi i treballar per aconseguir-ho.