Hi havia una vegada una vacant en una escola privada. Aquesta vacant no era una vacant com qualsevol altre, era la vacant a un lloc de feina molt suculent. El lloc de feina era el de mestre de música, així és, es necessitava un mestre de música a una escola privada amb un sou de 1500€ al mes. Una feina per la qual el mateix Haydn hagués deixat a la seva família de protectors amb tal de poder-hi accedir.
A aquesta vacant, no obstant, només es varen presentar tres mestres de música: En Miquel, la Maria i en Bernat.
En Bernat, però, tenia una cosa que els altres no tenien, el seu oncle era un dels fundadors d'aquesta escola privada i, tot i que aquest estava jubilat i ja no s'encarregava de l'organització del centre, encara gaudia de certa influència. Aquest home es deia Jeroni Bonferroni.
L'entrevistador per aquest lloc de feina es deia Joan, aquest home, de 50 anys, tenia el càrrec de cap d'estudis i estava molt interessat en contractar a un bon professional donat que volia tenir un cos de professors ben qualificat. Es prenia molt en sèrio la seva feina i la dels professionals que tenia per companys. Era un home seriós i responsable. Va entrevistar a la vegada als tres candidats al lloc de feina.
L'entrevista va ser molt elaborada i plena de preguntes molt rellevants. Fins i tot, va venir un avaluador a observar el comportament dels candidats mentre en Joan els entrevistava. Tant en Miquel com la Maria varen saber respondre molt bé a les preguntes, van mantenir les formes, evidenciaven, amb cada moviment, que sabien com s'havien de comportar durant l'entrevista. En Bernat, en canvi, no va donar ni una. Va venir mal vestit, despentinat, brut, menjava xiclet, parlava quan no li tocava, feia bromes fora de lloc, etc. un desastre.
En Joan va dir als tres candidats que els hi donaria una resposta quan haguessin passat dos dies.
L'elecció va ser molt difícil, tant en Miquel com la Maria van demostrar unes competències professionals molt elevades i un grau de maduresa i responsabilitat envejós. Tant de bo hagués pogut contractar als dos candidats, però no era possible, només un podia accedir al lloc de feina i l'única cosa que tenia clara era que en Bernat no seria l'escollit.
A primera hora del matí del dia en que en s'havia de donar una resposta als candidats, en Joan va rebre una trucada. Aquesta comunicació telefònica va ser un punt d'inflexió en la seva decisió.
A la tarda, va reunir-se amb en Bernat. Per què? Doncs perquè la telefonada que havia rebut al matí havia estat del seu oncle, en Jeroni Bonferroni. En Bernat va arribar tard a l'entrevista i, una vegada més, molt informal.
-Bon dia Bernat
-Bon dia! Com estàs? Escolta, imagino que m'hauràs triat a mi perquè si m'has fet venir fins aquí per dir-me que no... no calia! Això és molt lluny i bastava que m'ho diguessis per telèfon.
-Tranquil, seu que parlarem.
(tots dos seuen i en Bernat, sense dir res, agafa la botella d'aigua que hi ha a la taula i beu a directament del recipient)
-Buf, quina sed que tenia! És que fa una calor!
-A veure Bernat, escolta'm, què t'han semblat els altres dos candidats al lloc de feina?
-Molt bons, molt bons. Els he considerat persones molt preparades per aquest lloc de feina, és per aquest motiu que em queixo! Per dir-me que no, no calia fer-me venir!
-Mira, avui m'ha trucat el teu oncle, en Jeroni. Vol que et doni a tu el lloc de feina.
-Ah, doncs molt bé! Quan començo? Perquè la setmana que ve me'n volia anar uns dies de viatge.
-Un moment, Bernat. Entre tu i jo, de debó creus que és just que et doni a tu un lloc de feina pel qual no estàs gens preparat i se l'hagin de perdre una de les dues persones que han estudiat i dedicat la seva vida a poder tenir un lloc de feina com aquest? Això sense parlar del seu comportament exemplar i molt diferent al teu. De debó consideres que tu ets mereixedor d'aquesta vacant i no ells només perquè tu tens un "endoll" per part d'un familiar?
-Mmmhhh... home, doncs no... la veritat és que crec que no sóc mereixedor d'aquest lloc de feina i que no me l'hauries de donar a mi...
-Doncs si, Bernat, te l'haig de donar a tu.
I així va ser com en Bernat va ocupar la vacant d'aquest centre educatiu, demostrant així que les competències professionals a vegades no serveixen per absolutament res.
Aquesta història la faig com a crítica davant de la multitud de places de feina a escoles privades en les que he vist que han contractat a persones poc qualificades (i no parlo de mínimament qualificades) davant de moltes altres que sí ho estaven, només per tenir "contactes". Que això es dugui a terme en casos com en Miquel i la Maria, els dos molt qualificats i es surti de dubtes arrel d'això, encara té un "passe", però en casos com en Bernat i tenint en compte que s'està "jugant" amb la bona qualitat educativa dels infants, no té perdó.